dijous, 18 de març de 2010

Manual per a les mares d'un temps nou

Ara mateix, tens a les mans un minimanual per a mares d’un temps nou. Un material que pretén ser un ajut per a les dones que, com tu, en aquest segon mil•lenni, assumiu la responsabilitat de ser mares mantenint la vostra professió i, potser, sense la col•laboració del pare. Permet-me que t’aconselli algunes estratègies, per tal de facilitar-te aquesta aventura tan feixuga.
En primer lloc, el més important és que tinguis una molt bona feina. Avui en dia, tenir un fill no és un mitjà per a sobreviure, com passava antigament, és un constant origen de despeses. Cal, doncs, disposar d’un bon sou.
Sovint, ja se sap, això significa disposar de poc temps per a poder fer-te càrrec de la criatura. És un mal menor; el que has d’aconseguir és que al teu fill no li manqui de res. Estalvia-li que visqui una frustració per no comprar-li el jersei de moda, o la més moderna videoconsola, o l’últim model de bambes... T’has de permetre el luxe de poder adquirir tot allò que et demana i, fins i tot, allò que encara no t’ha demanat, però que tu, com a mare, ja intueixes que li fa molta il•lusió.
No el llevis massa aviat, els matins només necessiten una mica d’organització. Acostuma el nen a no esmorzar a casa, ja veuràs com així guanyes molt de temps. Tampoc malgastis minuts preparant un entrepà, el millor és que aprofitis aquells productes de pastisseria envasada que pots adquirir al súper. Si et vols quedar més tranquil•la aconsella-li que prengui un got de llet, però no hi insisteixis gaire si no el vol. Discutir amb el fill no és la millor forma de començar el dia, i arribaries a la feina nerviosa de bon matí. Si no tens temps de fer els llits, tanca les portes de les habitacions i vés-te’n. Quan una és una mare treballadora, tot es disculpa.
Per tal de poder fer real la compatibilitat entre la vida laboral i la familiar, has d’explotar al màxim la possibilitat d’apuntar-lo a activitats extraescolars. La veritat és que caldria que aconseguíssim augmentar l’horari i el calendari escolar, però aquest por ser tema per a un altre assaig. És una vergonya que els mestres treballin tan poc i tinguin tantes vacances! De moment, però, ens conformarem amb les activitats extraescolars, que són molt beneficioses per als nostres fills i els completen la formació. Actualment s’ofereix un ampli ventall d’opcions: anglès, informàtica, piano, kumon, futbol, bàsquet, dansa, patinatge, karate... Si dissenyes bé l’horari posterior a l’escola, i t’organitzes amb mares i àvies dels amics dels teus fills, pots aconseguir que el nen i tu arribeu a casa cap allà les vuit del vespre.
Si al noi no li agrada alguna de les activitats extraescolars a la qual l’has apuntat, no et preocupis. Si diu que l’entrenador de bàsquet li té mania, no t’angoixis. Esborra’l ràpidament i prova’n una altra, d’activitat. No cal que facis que segueixi fins a finalitzar el curs, no. Cerca’n una en què el nen se senti més motivat, el responsable sigui més simpàtic i que et vagi bé per l’horari.
Quan arribis a casa, recorda-li que ha de fer els deures. Si la feina que li han posat és molt difícil, intenta ajudar-lo, però si veus que és massa complicada, deixa-ho córrer. Expressa-li que creus que la mestra li hauria d’haver explicat més bé la lliçó, o que li hauria d’haver donat més temps o que... El més important és que el nen se senti segur quan arribi a l’escola i la mestra li demani els deures, que sàpiga que té el teu consentiment de no dur-los fets.
Aprofita per parlar una estoneta amb el teu fill mentre poses la rentadora, fiques la pasta a bullir o fas els llits que has deixat al matí sense fer. És imprescindible un diàleg d’uns cinc o deu minuts al dia.
Si el teu fill t’explica una baralla amb algun company de la classe, és necessari que solucionis aquest problema a l’endemà mateix, no es pot deixar passar més temps. Cal que deixis clar a la mare, a l’àvia, a la cangur... a qui sigui, del rival del teu fill que no penses consentir que ningú el molesti.
Si amb qui ha tingut algun conflicte és amb algun professor i el pobrissó plora desconsoladament, apaga el foc de l’olla i consola’l. Assegura-li que, a l’endemà al matí, aniràs a parlar amb el director del centre per tal de garantir que aquest fet no es torni a repetir. Comenta-li que sembla mentida que hi hagi professors amb tan poca pedagogia i que coneguin tan poc els nens. Cal que senti que el defenses i que, com a mare, estàs molt preocupada per ell.
Per sopar, no és necessari que t’hi barallis fent que mengi aquells àpats que no li acaben de fer el pes. Si no li agraden les llenties, fes-li pasta; si no li agrada el peix, ofereix-li pollastre arrebossat... No cal que t’hi escarrassis més, avui en dia, els menús escolars són molt equilibrats. Al col•legi ja en menja, de llenties i de peix. No el facis patir com ho va fer la teva mare amb tu, que t’obligava a menjar bròquil.
Després, deixa’l jugar una estona amb la videoconsola o que miri la tele. No el renyis massa si se’n va a dormir tard o si no recull l’habitació. Pensa que estàs molt poc temps amb ell i no val la pena que serveixi només per discutir. A més a més, el pobre necessita jugar, ha tingut un dia molt esgotador.
No m’allargaré més. Sé que no pots perdre temps. Si has arribat fins al final d’aquest minimanual, suposo que t’haurà sobtat un petit detall: quan m’he referit al fill, ho he fet sempre en masculí. Aquesta elecció de gènere ve motivada per una qüestió d’economia de llenguatge i de minuts de lectura, res més.

Cap comentari:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.