La representació del pensament

Reflexions entorn a la representació literària del pensament

A partir del que vam parlar l'altra dia escric unes reflexions sobre el tema.

Hi hauria dues maneres bàsiques de representar el pensament: en forma de monòleg interior i com a flux del pensament. Dues maneres que no estan pas absolutament separades ni són antagòniques, com es pot veure en els textos que hem penjat aquí... gairebé tots conjuminen les dues formes.
Abans de tot caldria dir que tant una forma com l'altra són artificis, no es corresponen realment al pensament ni a la seva forma. O que són un intent de traducció en paraules de la complexitat del pensament: emocions, intuicions, percepcions visuals, sonores, idees poc estructurades, associació subconscient d'idees... En quant a la concreció de cada forma:

1. El flux del pensament intenta reflectir la complexitat i la manca d'estructura i lògica amb què, aparentment, funciona la ment. Les frases són, sovint, curtes i amb salts que imiten les associacions lliures d'idees. O bé frases llargues, "ondulants", imitant aquella mena de navegació, aparentemnt sense rumb, de la imaginació o l'ensonyació. El conjunt resulta inconnex, poc lògic i de lectura complicada. Per a mi té dos inconvenients: al lector superficial o mandrós li pot semblar dificultós i poc interessant; i, per altra banda, és difícil ( o més difícil que amb altres tècniques) estructurar una història coherent.
2. El monòleg interior és similar al flux del pensament però no intenta imitar (o no ho intenta imitar tant) la complexitat i els salts del pensament real. Seria un diàleg amb nosaltres mateixos. Resulta, per això, de més fàcil lectura i comprensió. També li resulta més fàcil a l'autor narrar una història ben estructurada i en poques línies. El principal problema que li trobo és que pot resultar poc creible, que aquells pensaments que volem mostrar (íntims, secrets, fugaços, caòtics, a vegades vergonyosos, sovint absurds) esdevinguin un instrument eficaç però postís de la narració.

I aquí acabo aquestes reflexions per si algú vol afegir alguna cosa o opinar en contra del què dic.

Salutacions

Lluís