divendres, 5 de febrer de 2010

Calderer go home !

Bona persona el Calderer?

No noia no, si penses això és que no el coneixes gens.

Mira, deixa que t'expliqui:

En una ocasió me'l vaig trobar en un cementiri. Feia cara d'ansietat, com si patís la síndrome d'abstinència. Preocupat, li vaig preguntar que li passava: "estic esperant el proper enterrament", em va confessar amb un somriure corrupte i llefiscós. "Friso per tenir una vídua a la que donar el condol", va afegir davant la meva natural consternació. Em vaig estremir, jo acostumo a anar als cementiris a lligar, però només pensar que algú podia anar-hi a practicar la tècnica del condol em va remoure les entranyes.

Un altre dia varem coincidir en un conegut descampat a tocar d'un bosc a les afores de Barcelona. Jo hi havia anat a espiar parelles i vet aquí que, en un racó apartat i ombrívol, ple de llaunes de cervesa buides i preservatius usats, el Calderer havia encès una foguera i estava cremant uns exemplars del Quixot. Puc prometre que, demostrant una perversitat esgarrifosa, el Calderer reia sorollosament i cridava "foc, foc, foc als clàssics!". Horroritzat vaig tornar a casa sense dir-li res.

Però el que va fer vessar el got de la meva paciència, va ser el dia en què una de les boniques testimonis de jehova que voltaven pel barri, no va voler saber res de les meves impetuoses insinuacions i em va etzibar: "No, no, que tu el que vols és portar-me l'hort, com ho va intentar el Calderer!"

Allò va ser definitiu! Què s'ha cregut aquest personatge! És pervers i malèvol, les seves intervencions al fòrum de relats en català tenen més resposta que les meves, escriu molt millor que jo, està em boca de tots i, a més, m'arruïna els plans!

Calderer "go home"!!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.