–D’on ha sortit això?
En Lorth va observar la presència d’en Doriath. Va contestar amb desgana, com si no tingués cap importància.
–Ho he creat jo.
–Per què?
–Perquè fins que ho he fet no passava mai res, aquí a l’Eternitat. Ara en canvi...
–Què vols dir amb “ara”?
–He creat el temps i amb ell van associats una sèrie de conceptes nous: ara, després, abans. Serveixen per posar ordre.
–Per posar ordre a què?
–A això.
En Doriath va observar amb deteniment l’esfera que havia creat en Lorth. Dins d’ella s’encenien i apagaven llums de diversos colors que alhora es movien en diverses direccions, probablement seguint alguna mena de patró. De fet, semblava que allò s’anava fent cada cop més gran.
–I això per a què serveix?
–Per mesurar el temps.
–Però has dit que el temps servia per ordenar això. I no et caldria ordenar-ho si no ho haguessis creat.
–També ens pot servir a nosaltres per ordenar la nostra existència.
–Què vols dir amb “ordenar la nostra existència”?
En Lorth va influir en l’objecte i aquest va fer una variació brusca, es va encongir una mica i després va tornar al seu moviment habitual d’expansió.
–També ens pot servir a nosaltres per ordenar la nostra existència.
–Què vols dir amb “ordenar la nostra existència”?
A en Doriath li va semblar entendre el concepte del temps. A continuació es va quedar en silenci, observant la creació d’en Lorth i intentant entendre els seus patrons. A grans trets va observar que a mesura que s’expandia, la lluminositat era cada cop menor. De fet, va arribar un moment on es va apagar completament.
S’havia acabat el temps i tots dos tornaven a estar a l’Eternitat.
–Puc fer que torni a començar. Només cal treure-li l’entropia. Serà un moment. Ja està.
Quan en Lorth va acabar tot el dispositiu estava concentrat en un minúscul punt molt lluminós que es va anar expandint, alhora que creava un altre cop formes lluminoses de tot tipus.
–És molt interessant. Podria tenir-ne jo un d’igual?
–Bé, en puc crear tants com vulgui però em temo que si n’hi ha més d’un, el mateix concepte de temps, que amb un únic dispositiu es pot explicar de manera tan senzilla, quan n’hi ha més d’un es torna molt confús, molt... relatiu. Ni jo mateix ho podria entendre.
–I no pots fer que el mateix dispositiu creï la manera d’entendre’s a si mateix?
En Lorth va observar la presència d’en Doriath. Va contestar amb desgana, com si no tingués cap importància.
–Ho he creat jo.
–Per què?
–Perquè fins que ho he fet no passava mai res, aquí a l’Eternitat. Ara en canvi...
–Què vols dir amb “ara”?
–He creat el temps i amb ell van associats una sèrie de conceptes nous: ara, després, abans. Serveixen per posar ordre.
–Per posar ordre a què?
–A això.
En Doriath va observar amb deteniment l’esfera que havia creat en Lorth. Dins d’ella s’encenien i apagaven llums de diversos colors que alhora es movien en diverses direccions, probablement seguint alguna mena de patró. De fet, semblava que allò s’anava fent cada cop més gran.
–I això per a què serveix?
–Per mesurar el temps.
–Però has dit que el temps servia per ordenar això. I no et caldria ordenar-ho si no ho haguessis creat.
–També ens pot servir a nosaltres per ordenar la nostra existència.
–Què vols dir amb “ordenar la nostra existència”?
En Lorth va influir en l’objecte i aquest va fer una variació brusca, es va encongir una mica i després va tornar al seu moviment habitual d’expansió.
–També ens pot servir a nosaltres per ordenar la nostra existència.
–Què vols dir amb “ordenar la nostra existència”?
A en Doriath li va semblar entendre el concepte del temps. A continuació es va quedar en silenci, observant la creació d’en Lorth i intentant entendre els seus patrons. A grans trets va observar que a mesura que s’expandia, la lluminositat era cada cop menor. De fet, va arribar un moment on es va apagar completament.
S’havia acabat el temps i tots dos tornaven a estar a l’Eternitat.
–Puc fer que torni a començar. Només cal treure-li l’entropia. Serà un moment. Ja està.
Quan en Lorth va acabar tot el dispositiu estava concentrat en un minúscul punt molt lluminós que es va anar expandint, alhora que creava un altre cop formes lluminoses de tot tipus.
–És molt interessant. Podria tenir-ne jo un d’igual?
–Bé, en puc crear tants com vulgui però em temo que si n’hi ha més d’un, el mateix concepte de temps, que amb un únic dispositiu es pot explicar de manera tan senzilla, quan n’hi ha més d’un es torna molt confús, molt... relatiu. Ni jo mateix ho podria entendre.
–I no pots fer que el mateix dispositiu creï la manera d’entendre’s a si mateix?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.