91+23 Verbs dicendi

Entre tots podem completar el llistat que va iniciar el meu oncle. Espero que ens sigui útil.

91 verbs dicendi

... i 23 més

Acceptar: —Ho farem així, doncs —acceptà l’avi.

Aclarir: —Era la meva carta —vas aclarir tu.

Acollir: —Entreu, entreu, que fa fred —els acollí el pare.

Acomiadar: —Apa, i feu bondat —ens acomiadà l’àvia.

Aconsellar: —Pren-t’ho amb calma —t’aconsellà la mare.

Adjudicar: —La tassa per a tu i la cullera per a vostè —adjudicà la mestressa de casa.

Afegir

Afirmar: —Sí, senyor —afirmà el noi.

Al·legar: —És tal com ho veia el meu pare, al cel sia —al·legà la Lluïsa.

Amonestar: —Doncs no n’has de prendre gaire, que perjudica —t’amonestà maternalment la teva futura sogra.

Anatemitzar: —A l’infern de pet, aniran tots plegats! —anatemitzà el capellà.

Anomenar

Assegurar

Assentir: —Això mateix —assentí el professor.

Atorgar: —Molt bé, tens raó —atorgà, resignat, el bon home.

Barbotejar: —S’ha mort, s’ha mort..: —bar­bo­tejava la vídua.

Bordar: —Fum el camp d’aquí! —bordà el guarda.

Comentar

Complementar: —... i quatre cadires més —com­plementà l’amo.

Concedir: —No dic pas que no —concedeixo jo.

Concretar: —Cinc no; sis! —vaig concretar.

Confirmar

Contestar: —No, senyora —que contesta ella.

Cridar: —Que el taxi ja és aquí! —cridava des de baix.

Declamar: —Són les meves filles! —declamava la mare.

Declarar: —Conec el seu pare —va declarar el senyor Pepet.

Decretar: —A dormir, nois —vaig decretar.

Deixar anar: —M’estimo més que no me’n parlis —vas deixar anar.

Demanar

Dir: —És veritat —vaig dir sense alterar-me.

Dogmatitzar: —Des del cel —dogmatitzava la germana gran—, estic segura que la mamà ens contempla.

Dramatitzar

Elogiar: —Està molt ben fet —li elogià la professora.

Engegar.— Ja t’hi pots posar fulles! —m’engegà el meu amic.

Escandalitzar-se: —I han de dormir al carrer! —s’escandalitzà la Lluïsa.

Esclafir: —¡I ara! ¿Que em dius de vostè? —vas esclafir.

Escopir

Escridassar: —Poca-vergonya, més que poca-vergonya! —l’escridassà l’amo.

Etzibar

Exagerar

Exclamar: —Pobres de nosaltres! —exclamaven tot baixant les escales.

Exhalar: —Ai Senyor Déu meu!, ai Senyor Déu meu! —exhalava la pobra mare.

Explicar

Fer: —Gelosota!..: —vas fer, tot paternal.

Gemegar: —Em fa pupa —gemegava la criatura.

Ignorar

Implorar: —No te’n vagis encara, tieta —im­plorà la nena.

Increpar: —Per què ho has fet! —l’increpà.

Indicar: —Posa-ho així —li indicà.

Informar-se: —Ja dóna prou per viure? —volgué informar-se la mare.

Inquirir: —A quant te les cobren? —vaig inquirir, materialista que sóc.

Insinuar: —Si no es vol quedar sola..: —insinuà la veïna.

Insistir: —Queda’t, que ens faràs companyia —vaig insistir.

Insultar: —Ets un barrut! —em va insultar.

Interferir

Interposar

Interrogar

Intervenir

Invitar: —Seguin; seguin aquí mateix —els invità la senyora de la casa.

Ironitzar: —Ets una bellíssima persona —vaig ironitzar.

Jurar: —És la pura veritat! —jurà l’home.

Justificar: —No tenia altra alternativa —es justificà la pobra noia.

Lamentar: —És massa tard —lamentà la veïna.

Lladrar: —A fora! A fora! —lladrava l’amo.

Llançar: —No n’hi hauria pas, si em deixaven fer a mi —llançava el senyor de la barbeta.

Maleir: —“Aixís” te rebentessis! —el maleí.

Manar: —Fes-ho ara mateix —manà l’avi.

Mentir: —Jo també ho trobo exagerat —vas mentir, modestament.

Miolar: —Jo no puc venir? —miolà la germaneta.

Mofar-se: —T’ha sortit de primera, noi —es mofà el germà gran.

Murmurar: —És una beata —murmurà la parenta rica.

Negar

Oferir: —I ara, un cafetó, potser? —oferí la mare d’ella.

Oferir-se: —Si vol, li diré que no pot baixar —s’oferí l’homenet uniformat.

Ordenar: —Que callis d’una vegada! —m’ordenà el pare.

Plànyer-se: —No m’ho puc permetre —es planyia el veí.

Ponderar: —Ui! —vaig ponderar.

Pontificar: —Els justos aniran al cel —t’agradava de pontificar sovint.

Presentar: —El senyor Botey, la senyoreta Remei —ens presentà l’amiga de la Clara.

Prometre: —Ho faré exactament així —prometé el vell.

Proposar: —Jo sortiria ara mateix —proposà aquell senyor

Protestar: —I ara t’aixeques? —protestà la mare del meu amic.

Puntualitzar: —I tot això, amb la senyora Rafaela allà davant —vaig puntualitzar.

Queixar-se: —M’ho tenies d’haver dit abans —es queixava la mare.

Quequejar

Reclamar

Recomanar: —I sobretot, no digueu res a l’àvia —ens va recomanar el germà gran.

Reconèixer: —Tens raó —vaig reconèixer.

Reflexionar: —La cosa serà més difícil del que semblava..: —va reflexionar el director.

Refusar: —No, moltes gràcies —refusà la noia.

Refutar: —Et dic que no és això —refutà novament.

Remarcar

Remugar

Repetir: —Què passa? Què passa?—vaig repetir.

Replicar: —Sí! Així mateix! —replicà.

Reprendre

Resar: —Feu que torni aviat —vaig resar.

Respondre: —No! —respongué secament.

ridiculitzar

Riure: —Sí, home! I què més? —rigué, sorneguer, l’home.

rondinar

Saludar: —Hola, Jordi —va saludar, tot entrant.

Somicar: —Tinc fred —somicà obrint els ulls una mica.

Somriure: —Així mateix ho farem —som­rigué la mestressa.

Sospirar: —És tan nena, la nena, encara!..: —sospirava l’àvia.

Suggerir: —Veniu tots dos —suggerí ella.

Suplicar: —No m’ho facis, això —suplicà la pobra tieta.

Tornar: —Jo m’ho creia de bona fe! —tornà, insistí, la Lluïsa.

Xisclar: —Que em fas mal! —xisclà la criatura.

Xiuxiuejar: —És la seva neboda..: —xiuxiuejà el conserge.

- guionet normal

– guió Alt + 0150

— guió Alt + 0151

Manel Gausachs i Marí