dimarts, 6 d’octubre de 2009

L'ÚS DELS DOS PUNTS I DEL PUNT I COMA

DOS PUNTS I PUNT I COMA

La utilització dels dos punts i el punt i coma genera sovint dubtes. Com que a la primera reunió del grup va sorgir la qüestió he pensat en fer un resum a partir de dos llibres:
  • Tractat de puntuació. Joan Solà i Josep Maria Pujol. 1989.
  • El llibre de la llengua catalana. Jordi Badia i altres. Edició 2004

DOS PUNTS


En general els dos punts uneixen dues parts del text relacionades per proximitat i subordinen la segona part a la primera: donen a la segona part un marcat caràcter consecutiu, adversatiu o causal respecta a la primera.
Per fer-ho mes entenedor fem una llista dels usos més freqüents:

  1. Per introduir una enumeració, sigui en forma de llista d’ítems o en una frase.
  2. Abans d’un exemple, una il·lustració o un advertiment. Darrere mots com “per exemple”, explícits o implícits.
  3. Per introduir paraules d’una altra persona o per introduir cites.
  4. Per introduir diàlegs.
  5. Per a introduir causes, conseqüències, conclusions i explicacions. Equivalen a una conjunció o una locució conjuntiva: perquè, per tant, doncs, és a dir, etc. Ja no podré veure més aquest actor: s’ha retirat definitivament. (Causa). Tots els que som aquí sabem quina és la solució: apliquem-la. (Conseqüència). La nau fa aigües pertot arreu i és impossible de reparar-la: cal abandonar-la. (Conclusió). Si comences movent la dama amunt i avall, perdràs: el contrari aprofitarà per desenvolupar el seu joc i guanyar posicions al centre del tauler. (Explicació).
  6. Usos convencionals que no detallarem, per exemple: l’hora 22:30.

Cal remarcar que no es poden posar dos punts dues vegades seguides en una frase, caldrà substituir el segon per una altra puntuació forta: punt o punt i coma.


PUNT I COMA


Generalment, el punt i coma separa oracions completes, però amb una estreta relació entre si. És especialment necessari quan no n’hi ha prou amb la coma perquè les oracions que separem amb el punt i coma ja contenen comes.

  1. En enumeracions (internament, no per introduir-les) quan els elements d’una sèrie són complexos i contenen comes. La guineu, que no està en perill d’extinció es pot caçar; el porc senglar, que és molt abundant també; l’àguila daurada, en canvi, està protegida per la llei.
  2. En expressions adversatives o concessives que contenen comes. He fet tot el que he pogut per arribar a temps; però, com que ningú m’ho tindrà en compte, m’estalvio d’explicar-ho.
  3. S’usa davant de frases que expressen el resum, la conclusió d’allò que s’ha expressat en l’oració anterior, especialment si hi afegeixen una informació o un matís nou. El clima, la vegetació, la fauna, els assentaments humans; tot plegat fa d’aquest paratge un lloc d’extraordinari interès natural.
  4. Frases estretament vinculades amb la frase anterior, sovint amb un lligam lògic que expressa oposició. Substituiria el mot “però”. Ell són partidaris d’anar amb el lliri a la mà; jo no hi estic d’acord. Si us llegiu el meu text “Però” d'Elboigdelsmots entendreu que m'ha fet il·lusió trobar aquesta possibilitat.
  5. En cas de dubte entre punt i coma; especialment en fragments llargs o quan es volen fer “frases llargues” (per alentir la narració) o quan es vol emfatitzar més la pausa que no amb una coma.


I per acabar no puc estar-me de transcriure el que diu Joan Solà després de tractar del punt i coma:


Car nosaltres mateixos opinarem de manera diferent sobre una mateixa construcció si ens la mirem avui i ens la tornem a mirar demà. I no cal que ens en riguem ni que ens n’escandalitzem o irritem a la manera dels fariseus: limitem-nos a fer la prova. (Els qui escriuen això ja l’han feta i, humils i respectuosos, acoten el cap davant el lliure, gràcil, inajovable, fràgil, delicadíssim objecte que és la llengua.)


Lluís (Calderer).

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Lluís.
    Jo he estat buscant el llibre d'ORTOTIPOGRAFIA d'en Joan Solà i no el trobo. Segurament el vaig dur a l'escola i... Em sap greu, crec que ens podria ser molt útil.

    ResponElimina
  2. Hola!

    Bé, avui és el primer dia que passo, per aquí, per això responc tan tard, perdoneu-me.
    Gràcies x buscar-ho, Lluís. Sempre està bé aclarir aquest tipus de dubtes.
    Deixa'm afegir-hi quelcom que en Joan Solà no esmenta i que ens va explicar la professora de català de la uni: al primer apartat dels usos del punt i coma cal afegiur-hi que, en una enumeració d'aquest tipus, si enllacem l'element final amb una conjunció copulativa (i), abans d'aquesta haurem d'escriure-hi una coma. En aquest sentit doncs, podem dir que ";" = ", i".

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.