divendres, 23 d’octubre de 2009

Un diàleg que m'agrada

Hola!
Aquí us deixo el meu primer post (així és com es diuen els missatges que pengem en un blog). Es tracta d'un fragment dialogat del conte El vailet del pa, de Narcís Oller, que sempre m'ha agradat molt. Aquesta tarda en portaré còpies, però de moment us el deixo aquí:

—Veus, que és bonic? —preguntava la noia amb el candor de sa innocència—. Mira: això, allò i aquestes vistes m’ho varen portar els Reis. El saló i la cuineta me’ls van comprar després del xarampió. Aquest cotxet era per a anar a passeig quan no caminava, quan era petita: saps? Ara no m’hi porten mai... ara ja sóc gran: no?... I, els teus papàs, ¿que no te’n compren, de joguines?
El vailet l’escoltava amb bondadosa rialleta.
—Que no en tens, de papàs?
Una ombra de tristor cobrí el front del vailet, qui, després de refl exionar un xic, respongué:
—No.
La nena arrugà les entrecelles.
—Doncs qui et compra joguines?
—Ningú.
—Te’n porten els Reis: oi?
—Tampoc.
Si dura més l’interrogatori, el vailet esclata en plors. Una criatura més jove que ell el feia pensar en sa trista sort per primer cop a la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.